Història
SITUACIÓ HISTÒRICA
La localitat d’Almàssera té orige en una antiga alqueria musulmana, el topònim de la qual deriva del vocable àrab “Almàssera” o molí d’oli. Esta va ser conquistada per Jaume I i entregada en 1238 a Vidal de Canyelles, Prelat de la Diòcesi d’Osca. En 1239 estes terres van patir una segregació i van passar a les mans dels Senyors Guillem de Capcentelles, Raimundo de Rovira i Guillermo Caçador. Més tard, el seu propietari seria Miró de Ciutadella, De 1300 a 1350 apareixen com a Senyors d’Almàssera Gaspar i Miguel Arts.
La parròquia d’Almàssera va estar sota la jurisdicció d’Alboraya fins a finals del s. XVI, data en què es va obtindre la plena independència civil i eclesiàstica.
Un segle més tard van ser els senyors d’Almàssera els Comtes de Parcent, descendents dels Senyors de Cernesio, d’origen italià, els que van manar edificar un casalot per a residir en ell. Este casalot va estar ubicat en la Plaça Major, en el lloc en què hui es troba el Centre Cultural d’Almàssera.
En el segle XIX, va finalitzar la construcció del temple parroquial, que data de 1875. Per privilegi especial de Roma, Almàssera té com a patró al Santíssim Sagrament i la seua festa se celebra el quart diumenge d’agost.
La parròquia d’Almàssera va estar sota la jurisdicció d’Alboraya fins a finals del s. XVI, data en què es va obtindre la plena independència civil i eclesiàstica.
Un segle més tard van ser els senyors d’Almàssera els Comtes de Parcent, descendents dels Senyors de Cernesio, d’origen italià, els que van manar edificar un casalot per a residir en ell. Este casalot va estar ubicat en la Plaça Major, en el lloc en què hui es troba el Centre Cultural d’Almàssera.
En el segle XIX, va finalitzar la construcció del temple parroquial, que data de 1875. Per privilegi especial de Roma, Almàssera té com a patró al Santíssim Sagrament i la seua festa se celebra el quart diumenge d’agost.
EL COMTE DE PARCENT, ÚLTIM SENYOR D'ALMÀSSERA
En 1635, El Monestir Cartoixà de la Mare de Déu de les Fonts, va vendre la Baronia de Parcent a D. Constantino Cernesio Odescalchi, noble d’origen italià, que es va traslladar a València junt amb el seu germà Francisco, fundant una fàbrica de Seda en el Centre de València.
En 1649 El Rei Felip IV eleva la Baronia de Parcent a Comtat, i El senyor Constantino Cernesio es convertix en el Primer Comte de Parcent. Va viure en una alqueria senyorial en la carrer Quart fins a la seua mort. No va tindre fills. El seu germà Francisco va tindre cinc fills. D’ells, Manuel va heretar el comtat.
Almàssera va passar a formar part de les propietats del Comte de Parcent pel matrimoni del senyor Manuel Cernecio i Tárrega, 2n Comte de Parcent, amb SRA Isabel Calatayud, filla del senyor José Calatayud i Pallás i SRA Damiata Carroz i Albanell, hereva de la família Arts. Com a conseqüència d’esta boda, el segon comte de Parcent es convertix en Senyor d’Almàssera.
Així continua la cronologia molt detallada fins a finals del Segle XVIII, en que el Quint Comte de Parcent a més de Senyor d’Almàssera és Gran d’Espanya de Primera Classe i Gentilhome de la Cambra del Rei Fernado VII i de la Reina Isabel II.
Els Parcent van arribar a ser una de les famílies més adinerades de València, convertint-se el seu palau en el més sumptuós de la Ciutat de València. Contenia una apotecaria, una sastreria, una capella i un teatre. Els Parcent figuraven en el primer lloc de la llista de majors contribuents de València.
A finals del Segle XIX va començar la decadència econòmica dels Parcent, amb pleits continus que els van portar a la ruïna total.
En 1965, el palau dels Parcent a València va ser derrocat a causa del seu lamentable estat de conservació. Hui és una plaça pública.
El castell construït pels Arts en la Plaça Major d’Almàssera, va passar a les mans dels Cernersio en molt mal estat, que ho van derrocar i en el seu lloc van construir un robust casalot, presidit per un arc. Ho van dividir en diverses vivendes per a inquilins.
En el Segle XIX, els Parcent van vendre “el castell”, que seguia habitat per diverses famílies, fins que l’Ajuntament d’Almàssera va decidir la seua demolició.
En 1649 El Rei Felip IV eleva la Baronia de Parcent a Comtat, i El senyor Constantino Cernesio es convertix en el Primer Comte de Parcent. Va viure en una alqueria senyorial en la carrer Quart fins a la seua mort. No va tindre fills. El seu germà Francisco va tindre cinc fills. D’ells, Manuel va heretar el comtat.
Almàssera va passar a formar part de les propietats del Comte de Parcent pel matrimoni del senyor Manuel Cernecio i Tárrega, 2n Comte de Parcent, amb SRA Isabel Calatayud, filla del senyor José Calatayud i Pallás i SRA Damiata Carroz i Albanell, hereva de la família Arts. Com a conseqüència d’esta boda, el segon comte de Parcent es convertix en Senyor d’Almàssera.
Així continua la cronologia molt detallada fins a finals del Segle XVIII, en que el Quint Comte de Parcent a més de Senyor d’Almàssera és Gran d’Espanya de Primera Classe i Gentilhome de la Cambra del Rei Fernado VII i de la Reina Isabel II.
Els Parcent van arribar a ser una de les famílies més adinerades de València, convertint-se el seu palau en el més sumptuós de la Ciutat de València. Contenia una apotecaria, una sastreria, una capella i un teatre. Els Parcent figuraven en el primer lloc de la llista de majors contribuents de València.
A finals del Segle XIX va començar la decadència econòmica dels Parcent, amb pleits continus que els van portar a la ruïna total.
En 1965, el palau dels Parcent a València va ser derrocat a causa del seu lamentable estat de conservació. Hui és una plaça pública.
El castell construït pels Arts en la Plaça Major d’Almàssera, va passar a les mans dels Cernersio en molt mal estat, que ho van derrocar i en el seu lloc van construir un robust casalot, presidit per un arc. Ho van dividir en diverses vivendes per a inquilins.
En el Segle XIX, els Parcent van vendre “el castell”, que seguia habitat per diverses famílies, fins que l’Ajuntament d’Almàssera va decidir la seua demolició.
